"Ne me quite pas"

Avui estic trist, no me demanis perque pero estic trist i sa veritat es que vull disfrutar des dret d'estar-hi. Inmers dins es meu brot massoquista he escoltat per sa ràdio Ne me quite pas de Jacques Brel. Aixo no es res nou si no fos perquè ara al manco entenc un poc de francés, qui diria que aprendre idiomes te pot crear traumes irreversibles?

Quant tot s'ensorra hi ha coses que no es mouen del seu lloc
Les llagrimes den Levi Stubbs

EX

Avui he decidit xerrar de ses "EX". Es una petita reflexió que tenia a nes tinter i que encara no m'havia decidit a publicar.
El món de ses "EX" és un món curiós i desconegut per molts que cada dia guanya més adeptes. Per difinició, solem entendre "EX" com aquella persona (al.lot, al.lota i/o/u cosa, cantarano o ente) que abans era la teva parella, això és Ex-Al.lota, Ex-dona, Ex-rollo o lo que sigui, i que ara per sort o per desgràcia ja no ho es. Ningú sap que es això de tenir una EX fins que t'hi trobes. De fet, ve casi sense avisar, quant t'estas acostumant a no tenir al.lota, tu anant de marxeta, verbenetes... pim pam, ara aqui, ara allà... venen es teus amics i te recorden que tu ara tens una Ex; en pla:
- I sa teva Ex que tal? saps res d'ella? i tu: -Qui? sa meva que? te sona raro en es principi, no t'havia advertit quant te deixava pes seu professor d'espinning: pero ho afrontes, perque ets un home fet i condret: ara tens una EX. Moltes vegades no saps que tens una Ex fins que t'ho recorda sa nova al.lota amablament(això es sarcasme), perque anem a veure, hi podrà haver parelles inusuals com un hamster que viu amb una boha constrictor, un home que menja petit suiss dins sa boca d'un "tiburon blanco" o un participant d'operacion triunfo amb... , pero mai se donara es cas de que sa teva parella se dugui be amb una EX, es sa naturalesa que es sabia i separa ses especies que se podrien matar nomes amb una mirada.
Nomes posam sa particula EX a ses coses que son sensibles de deixar d'exercir com a tals, per exemple: EX-empleat, que significa que ja no t'empleen per res, Alguns aixo ho son des del primer dia de feina, pero aixo es una altra historia. Pero no deim EX-pagador d'imposts ni EX-victima des regeton. D'aixo no sen salva ningu, llevat d'algunes excepcions puntuals. Es per aixo que avui vull rendir homenatge a ses EX, persones tractades amb menys dignitat de la que se mereixen i que viuen a l'hombra d'un passat que va poder ser i que no va ser... pfffff !!!! entre noltros, tothom se lia amb se seva ex? Jo al manco no... Aixo es normal, que putes mos passa? I a mes, lo que encara té més delicte: que hi posam il.lusio i tot, que dius: perquè ho feim?
Es problema aquí no es tenir una EX si no saber que sa teva EX se lia amb un altre, aixo no ho entenem, perque fa això si mos te a noltros? Sa nostra ment no esta preparada per entendre tal questio universal.
Sigui com sigui, ses EX seguiran fent sa seva funcio vital per nosaltres que es sa de recordarmos que un dia varem tenir lo que va darrera sa paraula EX

---

Escoltant: Donna Summer "Love To Love You Baby"

Una frase: Cariño no es lo que parece, es lo que es.

Efecte rebot

Holaaaa com anaaaam!!! quant de temps, eh? Aviat ja no mos coneixerem...

Bé, ja sé que fa molt que no escric a nes blokomodo i això tampoc es signe de que no hagi passat res, però tampoc tenia ganes d'escriure i se m'ha passat, que voleu que vos digui!!!
Tipismes a part, avui xerrava amb una amiga, (ja ho sé: sempre son amigues, però supòs que a n'aquestes altures ningú posa en dubte sa meva afinitat pel sexe contrari ;-) xerravem de s'efecte rebot, l'efecte rebot aplicat a ses persones, ho entenem com es canvi brusc d'un "estatus social" a un altre.
Per exemple, se sol dir que qui ha estat molt de temps fermat en parella i fent es "komodo bon al.lot" si arriba un dia que se pot amollar, lo més normal es que se descontroli fins arribar a un punt surrealista i casi tocant sa linia de sa vulgaritat. Una vegada tocat fons, lo mes segur es que torni un altre pic a l'estat inicial, o al manco a prop. Aixi indefinidament, provocant un "vaiven" que se sembla a un rebot d'una pilota.
Tambe podriem definir-ho com a pèndul, pero m'agrada més rebot, au!!. Això es tan cert, que funciona sigui quin sigui s'estat inicial. Es "komòdos" solters que han estat uns bales perdudes, son es qui mes fort se fermeran en un futur, sa meva tessis social no te un estudi de camp molt ampli, pero dins es meus coneguts, podriem treure velles glories festeres que cremaren verbenes i que ara romanen(des verb romandre) al costat d'una dona que si diu "Ai" es komodo acota es cap i diu perdona.
No vull entrar en discusions masclistes ni res per l'estil, jo ara no jutjare si aixo es correcte o no ho es, però és així ara mateix aquí i a tots es païssos del mon: es fenomen de komodo "calsonassos".
De fet està tan estés o més que ses altres espècies de komodo. Es komodo calsonassos es aquell que per definicio nega ser-ho pero tothom(inclus ell) sap que és i será lo que sa seva parella diu que sigui.
Es komodo calsonassos se refugia en amics(si pot) que molt sovint per casualitat tambe son calsonassos per poder demostrar-se a si mateix(ningu el creu) que no és un komodo calsonassos.En definitiva és s'especie més hipòcrita des Regne komodià.
Es komodo calsonassos destaca sobretot perquè dona consells que no segueix mai; per exemple en una xerradeta de ses nostres va i amolla: -Vos ho dic en serio: feis com jo i no li doneu un dit que vos agafara sa ma... ja, sobretot "ell" que es primer dia ja donava sa ma, es braç i ses claus de ca seva. Bé, aquest komodo dona per molt de tema o sigui que ja el tractarem mes endavant en un altre capitol.

Diosssoooo

Estic viu, vull estar viu, viuré...

Una altra entrada que tenia a nes tinter i com que lo promés es deute, aqui la pos:
Bon dia Komodians,

Cada dia que passa tenc mes coses a nes cap i les voldria escriure totes, pero com seguramanent tothom sap, no ens podem dedicar a escriure tot lo que vivim, perquè no tendriem res viscut si dedicam tot es temps a escriure.
Aquest cap de setmana ha estat molt especial, uns des millors que he tengut des de fa molt de temps i que estic content d'haver compartit amb una persona especial. Sa fotografia de l'esquerra és d'on he estat, o sigui que no don més pistes, perque ja ho haria dit tot.

Aquesta entrada al blog Komodo la vull dedicar a n'aquesta persona, que se mereix lo millor del Món i que segurament pensa que mai serà feliç...
Divendres dia de descans, vaig decidir que no faria llarg, degut a que dissabte partia de viatge

Al·lots, això s'acaba!!!

Acaba s'estiu i molts ens resistim a que sigui així. No podem fer res, ho sabem, però així i tot seguim sortint amb camiseta màniga curta i xuquins "playeros" a nes carrer. Aquest fenòmen lligat al "sindrome de Peter Pan" fa que donar aquesta estació per finalitzada es converteixi en un trauma que molts de noltros no supererarem fins l'any que ve; viurem en un estat de letarg com a dragons fins que es Sol torni a encalentir sa nostra pell i poguem tornar a fer festa a la fresca com a komodos fiesteros que som ;-) .
Durant aquests darrers dies m'he estat demanant que passaria si s'estiu durés tot l'any, un que és fa preguntes metafísiques continuament... bé, quant dic s'estiu vull dir tot lo que du s'estiu inclòs. Pens que automàticament s'esperança de vida devallaria dràsticament, ja que a n'aquest ritme ses neurones no poden surar més de 35 anys(provat cieníficament).
Una altra cosa que seria complicada seria es tema roba, clar... tota sa roba de s'hivern allà acumulada i criant Deu sap que. Que si per lo que fos torna s'hivern trobariem una "polilla" tamany ca de bou que s'ha berenat tota sa roba. Igual la pots adopatar com animal de companyia i la treus a passetjar, tu mort de fred això si, pero sa polilla feria una planta estupenda.
Es concepte verbena seria lo millor, perque no hi hauria aquesta concurrencia que hi ha actualment, i no passariem s'estres que provoca no saber a quin poble pegam aquest dissabte. Se podria repetir o millor, que cada poble faci dues setmanes seguides de festa. Seria lo màxim. Tothom i guanyaria, fins i tot es hotelers, i si ells estan contents, tothom sap que es polítics també i si es polítics estan contents no ferien autopistes i si no se fan autopistes Mallorca seria un mon millor. Conclusio que he arribat ara mateix:
Mallorca seria una illa més encantadora si s'estiu durás tot l'any.

---

Escoltant: ara mateix res.
Una frase: es segon és sempre es primer que perd (un corredor, no sé quin)

Un dia de festa

Encara que pareix impossible aquest cap de setmana he pres sa desició de sortir només un dia. Molts d'amics m'han dit que no passa res i que no es cap inici de cap final. Tampoc me preocupa massa.
En lloc d'això vaig quedar per sopar amb una molt bona amiga (no hi ha res més, només amistat ;)) I ens varem contar ses penes un a s'altre, ella va ser sa que me va fer acabar de decidir-me per no sortir.
A sa nostra conversació hi aparagueren temes com ara, es meus "rollo(s)" que un dia explicaré un poc per damunt, tampoc es un tema massa interessat,... o si.
I es desamors de sa meva estimada amiga. Tema que dona molt que contar, però com que és d'una altra persona, tampoc entraré en detall.
Això si com sempre, treim conclusions:

1. - Sa fama de cabró no ta la lleva ningú, però te la posa qualsevol.
2. - Si bades te peguen clotellades de per totes bandes.
3. - Sa camarera està molt bona

I així a la 1:30 ja era a geure, cas totalment atípic si tenim en compte sa trejectòria d'aquest estiu.

Això me va permetre, fer un poc de feina dissabte, ja que varem vermar a ca nostra;

vermar: festa típica de la ruralia mallorquina, que no sé perquè putes li diuen festa si es una putada... es com si diguessin: "festa de s'escurar" o "festa de fer es cotxo net". No ho entenc.

Dissabte, vaig anar a una festa, va ser extrany surtir sense tenir post-resaca des dia anterior. He de dir que vaig fer es trui de divendres + dissabte, amb lo que es cap de setmana iguala els altres.

Un punt, jo no tenc molts d'amics però es que tenc els estim molt. Per alguna extranya raó pens que estic com a predestinat a perdre es contacte amb ells, nomes és un pensament...

---

Escoltant: - The Answer Lies Within . Dream Theater (Octavarium)
Un pensament: - S'estiu s'acaba, s'hivern serà fred i trist.

Comòdo. L'origen

Fa un parell de setmanes varem anar d'acomiat de solter, lo que ve a ser una "despedida". Decidirem anar de viatge a un lloc molt especial que no diré on es. Un vespre, sopant amb sa gent, vaig veure un dragó que caçava moscards a una farola, era un dragó bastant nutrit. Vaig fer un comentari:

Barka*: Cagondell quin puta dragó, pareix un dragó de "comòdo"!!!!
Eustaki*: Que? que és aixo de drago de comodo?
Pedrito*: Si, a jo me sona no es un dragó que viu no se on?
Barka*: Es un puta dragonarro enorme que veiu a comodo, s'aliment d'animals grossos, que els mata mossegant-los i esperant a que morin. Resulta que té devers 300 espècies diferents de bactèries dins sa boca i clar, d'una cosa o s'altre se morirà. Això ho he vist a nes documentals de sa segona despres de dinar i abans de quedar torrat.
Carlitos*: I també hi ha quiques de comòdo (...)?

(Nota: es noms son inventats i sa conversació no es ni aproximada)

A partir d'aquí va sorgir tota una cultura i un entremat ideològic basat amb es dragó de còmodo, d'on podem deduïr que:

1. Es comòdos moren per sa boca.
2. Duen ses ungles llargues perque no se poden mossegar ses ungles.
3. Sa quica de comòdo no te bec.
4. Tenen n caixals on hi viuen repartides 300/n bactèries a cada caixal.
5. Cerquen ombres devall es pins.

Comòdo dur accent greu per denotar sa pronunciació per dir comòdo.

---

Escoltant: Enya Paint the sky with stars
Un pensament: Vull viure com si avui fos es darrer dia, però no puc.