"Ne me quite pas"

Avui estic trist, no me demanis perque pero estic trist i sa veritat es que vull disfrutar des dret d'estar-hi. Inmers dins es meu brot massoquista he escoltat per sa ràdio Ne me quite pas de Jacques Brel. Aixo no es res nou si no fos perquè ara al manco entenc un poc de francés, qui diria que aprendre idiomes te pot crear traumes irreversibles?

Quant tot s'ensorra hi ha coses que no es mouen del seu lloc
Les llagrimes den Levi Stubbs

EX

Avui he decidit xerrar de ses "EX". Es una petita reflexió que tenia a nes tinter i que encara no m'havia decidit a publicar.
El món de ses "EX" és un món curiós i desconegut per molts que cada dia guanya més adeptes. Per difinició, solem entendre "EX" com aquella persona (al.lot, al.lota i/o/u cosa, cantarano o ente) que abans era la teva parella, això és Ex-Al.lota, Ex-dona, Ex-rollo o lo que sigui, i que ara per sort o per desgràcia ja no ho es. Ningú sap que es això de tenir una EX fins que t'hi trobes. De fet, ve casi sense avisar, quant t'estas acostumant a no tenir al.lota, tu anant de marxeta, verbenetes... pim pam, ara aqui, ara allà... venen es teus amics i te recorden que tu ara tens una Ex; en pla:
- I sa teva Ex que tal? saps res d'ella? i tu: -Qui? sa meva que? te sona raro en es principi, no t'havia advertit quant te deixava pes seu professor d'espinning: pero ho afrontes, perque ets un home fet i condret: ara tens una EX. Moltes vegades no saps que tens una Ex fins que t'ho recorda sa nova al.lota amablament(això es sarcasme), perque anem a veure, hi podrà haver parelles inusuals com un hamster que viu amb una boha constrictor, un home que menja petit suiss dins sa boca d'un "tiburon blanco" o un participant d'operacion triunfo amb... , pero mai se donara es cas de que sa teva parella se dugui be amb una EX, es sa naturalesa que es sabia i separa ses especies que se podrien matar nomes amb una mirada.
Nomes posam sa particula EX a ses coses que son sensibles de deixar d'exercir com a tals, per exemple: EX-empleat, que significa que ja no t'empleen per res, Alguns aixo ho son des del primer dia de feina, pero aixo es una altra historia. Pero no deim EX-pagador d'imposts ni EX-victima des regeton. D'aixo no sen salva ningu, llevat d'algunes excepcions puntuals. Es per aixo que avui vull rendir homenatge a ses EX, persones tractades amb menys dignitat de la que se mereixen i que viuen a l'hombra d'un passat que va poder ser i que no va ser... pfffff !!!! entre noltros, tothom se lia amb se seva ex? Jo al manco no... Aixo es normal, que putes mos passa? I a mes, lo que encara té més delicte: que hi posam il.lusio i tot, que dius: perquè ho feim?
Es problema aquí no es tenir una EX si no saber que sa teva EX se lia amb un altre, aixo no ho entenem, perque fa això si mos te a noltros? Sa nostra ment no esta preparada per entendre tal questio universal.
Sigui com sigui, ses EX seguiran fent sa seva funcio vital per nosaltres que es sa de recordarmos que un dia varem tenir lo que va darrera sa paraula EX

---

Escoltant: Donna Summer "Love To Love You Baby"

Una frase: Cariño no es lo que parece, es lo que es.

Efecte rebot

Holaaaa com anaaaam!!! quant de temps, eh? Aviat ja no mos coneixerem...

Bé, ja sé que fa molt que no escric a nes blokomodo i això tampoc es signe de que no hagi passat res, però tampoc tenia ganes d'escriure i se m'ha passat, que voleu que vos digui!!!
Tipismes a part, avui xerrava amb una amiga, (ja ho sé: sempre son amigues, però supòs que a n'aquestes altures ningú posa en dubte sa meva afinitat pel sexe contrari ;-) xerravem de s'efecte rebot, l'efecte rebot aplicat a ses persones, ho entenem com es canvi brusc d'un "estatus social" a un altre.
Per exemple, se sol dir que qui ha estat molt de temps fermat en parella i fent es "komodo bon al.lot" si arriba un dia que se pot amollar, lo més normal es que se descontroli fins arribar a un punt surrealista i casi tocant sa linia de sa vulgaritat. Una vegada tocat fons, lo mes segur es que torni un altre pic a l'estat inicial, o al manco a prop. Aixi indefinidament, provocant un "vaiven" que se sembla a un rebot d'una pilota.
Tambe podriem definir-ho com a pèndul, pero m'agrada més rebot, au!!. Això es tan cert, que funciona sigui quin sigui s'estat inicial. Es "komòdos" solters que han estat uns bales perdudes, son es qui mes fort se fermeran en un futur, sa meva tessis social no te un estudi de camp molt ampli, pero dins es meus coneguts, podriem treure velles glories festeres que cremaren verbenes i que ara romanen(des verb romandre) al costat d'una dona que si diu "Ai" es komodo acota es cap i diu perdona.
No vull entrar en discusions masclistes ni res per l'estil, jo ara no jutjare si aixo es correcte o no ho es, però és així ara mateix aquí i a tots es païssos del mon: es fenomen de komodo "calsonassos".
De fet està tan estés o més que ses altres espècies de komodo. Es komodo calsonassos es aquell que per definicio nega ser-ho pero tothom(inclus ell) sap que és i será lo que sa seva parella diu que sigui.
Es komodo calsonassos se refugia en amics(si pot) que molt sovint per casualitat tambe son calsonassos per poder demostrar-se a si mateix(ningu el creu) que no és un komodo calsonassos.En definitiva és s'especie més hipòcrita des Regne komodià.
Es komodo calsonassos destaca sobretot perquè dona consells que no segueix mai; per exemple en una xerradeta de ses nostres va i amolla: -Vos ho dic en serio: feis com jo i no li doneu un dit que vos agafara sa ma... ja, sobretot "ell" que es primer dia ja donava sa ma, es braç i ses claus de ca seva. Bé, aquest komodo dona per molt de tema o sigui que ja el tractarem mes endavant en un altre capitol.

Diosssoooo