Estic viu, vull estar viu, viuré...

Una altra entrada que tenia a nes tinter i com que lo promés es deute, aqui la pos:
Bon dia Komodians,

Cada dia que passa tenc mes coses a nes cap i les voldria escriure totes, pero com seguramanent tothom sap, no ens podem dedicar a escriure tot lo que vivim, perquè no tendriem res viscut si dedicam tot es temps a escriure.
Aquest cap de setmana ha estat molt especial, uns des millors que he tengut des de fa molt de temps i que estic content d'haver compartit amb una persona especial. Sa fotografia de l'esquerra és d'on he estat, o sigui que no don més pistes, perque ja ho haria dit tot.

Aquesta entrada al blog Komodo la vull dedicar a n'aquesta persona, que se mereix lo millor del Món i que segurament pensa que mai serà feliç...
Divendres dia de descans, vaig decidir que no faria llarg, degut a que dissabte partia de viatge

Al·lots, això s'acaba!!!

Acaba s'estiu i molts ens resistim a que sigui així. No podem fer res, ho sabem, però així i tot seguim sortint amb camiseta màniga curta i xuquins "playeros" a nes carrer. Aquest fenòmen lligat al "sindrome de Peter Pan" fa que donar aquesta estació per finalitzada es converteixi en un trauma que molts de noltros no supererarem fins l'any que ve; viurem en un estat de letarg com a dragons fins que es Sol torni a encalentir sa nostra pell i poguem tornar a fer festa a la fresca com a komodos fiesteros que som ;-) .
Durant aquests darrers dies m'he estat demanant que passaria si s'estiu durés tot l'any, un que és fa preguntes metafísiques continuament... bé, quant dic s'estiu vull dir tot lo que du s'estiu inclòs. Pens que automàticament s'esperança de vida devallaria dràsticament, ja que a n'aquest ritme ses neurones no poden surar més de 35 anys(provat cieníficament).
Una altra cosa que seria complicada seria es tema roba, clar... tota sa roba de s'hivern allà acumulada i criant Deu sap que. Que si per lo que fos torna s'hivern trobariem una "polilla" tamany ca de bou que s'ha berenat tota sa roba. Igual la pots adopatar com animal de companyia i la treus a passetjar, tu mort de fred això si, pero sa polilla feria una planta estupenda.
Es concepte verbena seria lo millor, perque no hi hauria aquesta concurrencia que hi ha actualment, i no passariem s'estres que provoca no saber a quin poble pegam aquest dissabte. Se podria repetir o millor, que cada poble faci dues setmanes seguides de festa. Seria lo màxim. Tothom i guanyaria, fins i tot es hotelers, i si ells estan contents, tothom sap que es polítics també i si es polítics estan contents no ferien autopistes i si no se fan autopistes Mallorca seria un mon millor. Conclusio que he arribat ara mateix:
Mallorca seria una illa més encantadora si s'estiu durás tot l'any.

---

Escoltant: ara mateix res.
Una frase: es segon és sempre es primer que perd (un corredor, no sé quin)

Un dia de festa

Encara que pareix impossible aquest cap de setmana he pres sa desició de sortir només un dia. Molts d'amics m'han dit que no passa res i que no es cap inici de cap final. Tampoc me preocupa massa.
En lloc d'això vaig quedar per sopar amb una molt bona amiga (no hi ha res més, només amistat ;)) I ens varem contar ses penes un a s'altre, ella va ser sa que me va fer acabar de decidir-me per no sortir.
A sa nostra conversació hi aparagueren temes com ara, es meus "rollo(s)" que un dia explicaré un poc per damunt, tampoc es un tema massa interessat,... o si.
I es desamors de sa meva estimada amiga. Tema que dona molt que contar, però com que és d'una altra persona, tampoc entraré en detall.
Això si com sempre, treim conclusions:

1. - Sa fama de cabró no ta la lleva ningú, però te la posa qualsevol.
2. - Si bades te peguen clotellades de per totes bandes.
3. - Sa camarera està molt bona

I així a la 1:30 ja era a geure, cas totalment atípic si tenim en compte sa trejectòria d'aquest estiu.

Això me va permetre, fer un poc de feina dissabte, ja que varem vermar a ca nostra;

vermar: festa típica de la ruralia mallorquina, que no sé perquè putes li diuen festa si es una putada... es com si diguessin: "festa de s'escurar" o "festa de fer es cotxo net". No ho entenc.

Dissabte, vaig anar a una festa, va ser extrany surtir sense tenir post-resaca des dia anterior. He de dir que vaig fer es trui de divendres + dissabte, amb lo que es cap de setmana iguala els altres.

Un punt, jo no tenc molts d'amics però es que tenc els estim molt. Per alguna extranya raó pens que estic com a predestinat a perdre es contacte amb ells, nomes és un pensament...

---

Escoltant: - The Answer Lies Within . Dream Theater (Octavarium)
Un pensament: - S'estiu s'acaba, s'hivern serà fred i trist.

Comòdo. L'origen

Fa un parell de setmanes varem anar d'acomiat de solter, lo que ve a ser una "despedida". Decidirem anar de viatge a un lloc molt especial que no diré on es. Un vespre, sopant amb sa gent, vaig veure un dragó que caçava moscards a una farola, era un dragó bastant nutrit. Vaig fer un comentari:

Barka*: Cagondell quin puta dragó, pareix un dragó de "comòdo"!!!!
Eustaki*: Que? que és aixo de drago de comodo?
Pedrito*: Si, a jo me sona no es un dragó que viu no se on?
Barka*: Es un puta dragonarro enorme que veiu a comodo, s'aliment d'animals grossos, que els mata mossegant-los i esperant a que morin. Resulta que té devers 300 espècies diferents de bactèries dins sa boca i clar, d'una cosa o s'altre se morirà. Això ho he vist a nes documentals de sa segona despres de dinar i abans de quedar torrat.
Carlitos*: I també hi ha quiques de comòdo (...)?

(Nota: es noms son inventats i sa conversació no es ni aproximada)

A partir d'aquí va sorgir tota una cultura i un entremat ideològic basat amb es dragó de còmodo, d'on podem deduïr que:

1. Es comòdos moren per sa boca.
2. Duen ses ungles llargues perque no se poden mossegar ses ungles.
3. Sa quica de comòdo no te bec.
4. Tenen n caixals on hi viuen repartides 300/n bactèries a cada caixal.
5. Cerquen ombres devall es pins.

Comòdo dur accent greu per denotar sa pronunciació per dir comòdo.

---

Escoltant: Enya Paint the sky with stars
Un pensament: Vull viure com si avui fos es darrer dia, però no puc.

Inauguració Blog Comòdo

Amb aquesta entrada queda inaugurat es Blog Comòdo un lloc on publicaré coses que pens, que faig i que opin sobre es dia a dia. Si mos veim a sa barra des bar en podrem xerrar tots, qui s'animi pot fer comentaris: llibertat d'expresió!!!
Blog Comòdo serà un blog políticament incorrecte i totalment censurable, és a dir pot surtir de tot. No intent ferir sa sensibilitat de ningú però qui se creui a nes meu camí pot ser sa pròxima víctima, estau tots/es avisats/des.

---

Escoltant: Sa darrera composició que estic fent, no sona massa bé, l'hauré de currar un poc més.
Pensament: Es tard massa tard.
Una cita: "No tots els canvis produeixen millores, però totes les millores venen produides per un canvi"

---

Fins a sa proxima...